El casc antic de Molins

L'any 2006 l'Ajuntament de Molins de Rei amb el suport de la direcció general d'Arquitectura i Paissatge de la Generalitat van realitzar un estudi d'anàlisi i desenvolupament del programa d'actuació per a la remodelació del casc antic del municipi. 

L'important creixement urbà en èpoques anteriors va anar acompanyat d'una certa fragmentació i dispersió en el tractament dels espais urbans del nucli històric. Amb aquest punt de partida, es va elaborar un pla director que pretenia incidir sobre el paisatge i el patrimoni urbà per millorar la seva imatge formal. El pla proposa actuacions amb previsió d'un posterior depslegament escalonat en el temps mitjançant l'ús de diversos instruments urbanístics (modificacions del planejament general, ordenances de paissatge urbà o abanprojectes d'obres d'urbanització de trams d'espai públic).

Aquest primer plànol remarca els edificis més importants del casc antic com són l'església, l'ajuntament i es dibuixen els principals recorreguts.

Aquesta imatge mostra els recorreguts per a vehicles rodats i els que són exclusius pels peatons. 

Per últim aquest plànol resumeix tot el casc antic de Molins marcant els edificis singulars, diferenciant entre habitatge unifamiliar i plurifamiliar. Els espais en blanc indiquen l'espai públic i els patis interiors d'illa. 

Molins i el teatre

Molins de Rei té una llarga tradició cultural vinculada a l'espectacle. La història de la "Peni" es remunta a l'any 1875, on l'interès i neguit d'uns pares a recer de la Parròquia fan néixer La Escuela Dominical de Niños per millorar-los la formació tant religiosa com cultural i musical. De resultes d'aquesta iniciativa, el 6 de gener de 1879 es funda oficialment la Joventut Catòlica. En aquella època, una bona part de les seves activitats es feien a l'hort de la rectoria.

A partir dels anys seixanta, la Peni es converteix en un punt de reunió i de confluència de moviments de tota mena. Per una banda, i sense deixar Els Pastorets, coincideixen dos grups de teatre (el Pasec i el Grup de Teatre Nou) que es dediquen a posar en escena obres de diversa tipologia: des de les Carnavalades, on inicialment només hi sortien homes, fins a textos totalment contemporanis.

En l'actualitat, la Peni acull el festival de cinema de terror més antic de d'Espanya (data de l'any 1973). Normalment, la projecció de pel·lícules es feia en 4 dies; però l'any passat, degut a l'elevada assistència de gent es va ampliar fins a 7 i va batre tots els rècords que hi havien registrats.

L'altre focus important de la vila és el Foment. L'edifici va ser construït l'any 1921 després de la creació de l'entitat, l'any 1920, amb motiu de la fusió de diverses associacions. És un conjunt format per dos edificis, dels quals cal destacar la platea del teatre de sistema basculant per poder ser utilitzada com a pista de ball.

L'associació comptava, en els seus inicis, amb diverses seccions: la que li va donar més popularitat va ser la de teatre gràcies a l'Estudi d'Art Dramàtica.

Actualment, l'entitat té més de 300 socis, tot i que també es ressent de la davallada generalitzada de les associacions tradicionals esdevinguda durant els anys vuitanta. L'edifici encara conserva l'encant de les construccions dels anys vint.



Tots dos edificis conserven magníficament l'essència de quan van ser construits. Per això, han estat testimonis de la grabació de pel·lícules contemporànies com: La mala educación de Pedro Almodovar.

Molins li deu fins i tot el seu nom

Molins de Rei neix l'any 1188 quan Alfons II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, manà construir uns molins. Així se sembra la llavor d’un nou municipi que ha estat escenari dels principals esdeveniments de la història de Catalunya.

Més endavant, amb la construcció del pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Això afavorí la construcció d'hostals i l'obertura de nous comerços. La vila es converteix en un centre neuràlgic per als pobles de la comarca.

Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector més important de l'economia local. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la indústria, amb una certa migradesa, s'anava imposant. El desenvolupament industrial català de final del XIX també es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia 52 comerços i 12 indústries. La branca més important d'aquesta indústria era el tèxtil. A final de segle, la fàbrica Ferrer i Mora, present a la vila des de 1858, instal·lava la primera màquina de vapor.

Les condicions laborals a la fàbrica del Molí en aquells anys no són molt conegudes però hi ha diverses referències que ens testimonien jornades laborals excessives, treball infantil, locauts i acomiadament de sindicalistes.

La Federació Obrera, fundada l’any 1915, vindria a agafar el testimoni de l’associacionisme obrer local plantejant-se com una unió mutualista que agrupava diverses associacions dels diferents sectors productius, vinculant a partir de llavors dins d’una mateixa entitat treballadors del camp, paletes i tèxtils, sent aquest darrer sector el que aportaria més socis, òbviament de forma proporcional a la seva major presència en la indústria local.



Aquest últim edifici va decidir reconvertir-se en un nou equipament públic l'any 2007 de la mà de l'equip de Jorgi Garcés i Jaume Falguera. 

El que té més valor de l'edifici-teatre, és el volum total, l'espai global, les generoses mides de l'edifici públic, el seu caràcter de bloc singular, mig industrial. Els materials exteriors són els existents, obra vista, i els interiors es mouen amb un predomini d'espais blancs, llisos i lluminosos.

De la mateixa manera que s'ha fet amb l'edifici de la Federació i, amb el mateix pensament que s'ha fet al 22@, els molinencs esperem que es continui aprofitant el patrimoni de la ciutat i s'ofereixin espais interessants per la docència, creativitat, oci, etc. Podrien començar amb la fàbrica de Ferrer i Móra, per exemple....

 

Collserola també toca Molins

La serra de Collserola sempre l'he tingut a les esquenes. Molins de Rei, com Barcelona i altres municipis del Baix Llobregat i dels Vallès, també es beneficia d'aquestes 8.000 ha d'espai natural protegit. 

Com vaig explicar a altes entrades al blog, Molins va créixer de manera molt linial paral·lelament al riu. L'explicació quina és? La facilitat de construir en terrenys plans i fèrtils. Els límits de la ciutat eren doncs, el Llobregat i Collserola. En aquesta part més muntanyosa apareixien petits poblets de pagesos que es dedicaven a conrear terres d'arbres fruiters i vinyes. Un d'aquests era Santa Creu d'Olorda, que l'any 1916, després de la fil·loxera, es va annexionar a Molins suposant així un impuls a l'economia d'hortalisses i arbres fruiters. Anys abans, emperò, la vil·la ja tenia el seu petit tresor en plena serra de Collserola. L'any 1368, el rei Pere el Cerimoniós va concedir al municipi les restes del castell Ciuró (d'origen visigòtic). 

Avui dia, el castell continua tenint el seu interès històric tot i que només queden en peu 3 parets. Les vistes des d'allà de tot el municipi són espectaculars. Una ruta neix als seus peus i ens condueix al monestir de Santa Creu d'Olorda. Aquest camí és freqüentat per moltíssimes persones que passegen per la muntanya, esportistes (corredors, ciclistes...) i per molts nens i nenes que fan sortides amb les seves respectives escoles per conèixer la fauna i la flora que tenim aquí tan aprop. 

Molins de Rei, Altaïr López

Hola a tots! Sóc l'Altaïr López. Us presento el meu poble: Molins de rei. Està situat dins l'àrea metropolitana de Barcelona (a uns 15 km) i el formem uns 25.000 molinencs. 

L'origen del poble es remunta a principis del segle XII: aprofitant la proximitat al riu Llobregat, el rei Alfons XII va ordenar construir uns molins per a subministrar aigua del riu a la ciutat de Barcelona. Van sorgir uns primers assentaments aprofitant aquestes condicions vora el riu i, amb la revolució industrial, nombroses indústries van encabir-se al municipi. Tot el creixement que s'esdevenia al poble es feia en el pla horitzontal limitat pel riu Llobregat i Collserola. 

Per a superar el límit que suposava el riu, es va construir un pont anomenat "de les quinze arcades" per a poder comunicar amb els pobles veïns: Pallejà, Sant Vicenç dels horts, Cervelló... Amb els anys, aquest pas es va convertir amb una carretera nacional, que va ser motiu de creixement lineal sobre aquest eix. Aquesta via no només comunicava Molins amb els pobles de l'"altra banda" del riu, sino que enllaçava el poble amb Sant Feliu (capital de la comarca del Baix Llobregat). Degut a la importància de la unió d'aquests dos municipis amb tants recursos industrials, un polígon va començar a encabir-se al voltant de la carretera que els unia. 

En els últims anys, Molins necessitava fer un creixement però es veia limitat al sud pel riu Llobregat, al Nord per Collserola i a l'est pel polígon industrial que enllaça amb Sant Feliu; per tant, la única zona per on es podia expandir era per l'oest. Un nou pla, va distribuir carrers i places d'una manera molt regular: podriem dir que aquest és el petit Eixample del poble i que encara està en procés. Esperem arribar a temps per a poder participar-hi en el seu desenvolupament!