Pensar en un 22 @ en una ciutat com Tarragona és inviable. És una ciutat petita, on no hi ha un centre d’oficines concret sinó que aquest sector de les gestions de grans edificis  de despatxos i hotels, com és 22@, en una ciutat així es troba dispers en el sí de la pròpia ciutat.

No hi ha una àrea determinada de la ciutat que es pugui senyalitzar com a àmbit dels negocis. Tenim la rambla al llarg de la qual s’hi barreja diversos tipus de comerços, activitats, etc., però no existeix la zona de negocis específica. Per altre banda, tot i tenir-ho força dispers i mesclat amb la resta d’activitats i comerços de la ciutat, tenim un edifici molt singular, que fins fa  poc temps era exclusivament per a les oficines del Port de Tarragona, i tot i estar ara abandonat, en espera a que sigui decidit què se’n farà d’ell, durant molts anys, ha estat un dels pocs edificis icona de la ciutat, i tot i tenir forces problemes tèrmics i de funcionament, considerant l‘època en que fou construït, crec que l’edifici es mereix ser reconegut i continuar sent un punt singular de la ciutat.

Arquitectura avantguardista

Tant l’estructura com la geometria de l’edifici del Canodrom Meridiana (1962 -1963)  em va fer pensar en 2 dels edificis que jo considero més avantguardistes i bells de la ciutat de Tarragona.

L’un és el Govern Civil (1959 – 1963), d’Alejandro de la Sota i l’altre edifici es una gran pèrgola que cobreix un amfiteatre i que anomenem el Camp de Mart (1970) i els dissenyadors de la seva espectacular pèrgola foren un grup d’arquitectes italians.

Els dos edificis destaquen pel seu atreviment en el moment d’escollir materials tant d’estructura, com de construcció.

El Govern Civil es tracta d’un edifici amb una marcada decisió volumètrica i geomètrica, una estudiada composició de la façana, d’una utilització de materials d’avantguarda usats en la seva essència natural, de la definició última del mobiliari i de l’acabat final dels interiors. (el material utilitzat apart de l’acer per a l’estructura i les fusteries, fou el marbre, polit en façana i al natural en l’interior).

Pel que fa al Camp de Mart (1970), no es tracta d’un edifici en el seu tot, sinó que és una gran lona tensada, que planteja uns moviments, que afavoreixen les visuals amb la muralla romana que se situa just al darrere. Aquesta gran capa que dóna aixopluc en l’àmbit de l’auditori es veu des de diferents punts de la ciutat i ha quedat juntament amb les restes arqueològiques com a element singular de la ciutat.

El fortí

Els fortins aparegueren a les ciutats com a motiu de defensa d’aquestes, i les seves construccions tingueren lloc en punts estratègics , la majoria de vegades aprofitant les orografies del territori. Dos exemples de fortins,  encara que a diferent  escala són el castell de Montjuïc  a Barcelona i el Fortí de Sant Jordi a Tarragona.  Els dos estan situats elevats respecte del nivell del mar, i propers a aquest. Montjuïc en els seus inicis funcionava com una gran cantera, de la qual s’extreien materials d’elevada qualitat.  Es parla de que els  íbers foren els seus primers ocupants i després s’hi estigueren un temps els romans, fins que per qüestions d’estratègies comercials, emigraren cap a la zona baixa, on s’extén avui la ciutat.  A mitjan del s. XVII el castell passà  a mans del poder castellà, i els ciutadans de la ciutat entraren  en recel respecte  Montjuïc. Així doncs, el castell va servir per bombardejar la ciutat i va patir un llarg període d’ocupació militar.  En canvi el fortí de Tarragona no prengué forma fins l’any 1709 en el marc de la Guerra de Successió , i no fou construïda per els seus ciutadans, sinó que foren els anglesos els que van aixecar la fortificació per defensar-se dels austríacs, buscant un punt elevat de la ciutat i proper al mar. D’aquest fortí s’en va tornar a fer servei  per defensar la ciutat durant el setge de 1811, a la Guerra del Francès, i des d’on es van bombardejar molts vaixells durant la guerra.  Actualment el castell de Montjuïc té un bon ús per als seus ciutadans, un lloc de passeigs, visites, etc. Mentre que el fortí de Tarragona roman tancat, s’espera que algun dia els seus ciutadans puguin gaudir del seu interès històric i cultural.

la barriada

La ciutat de Tarragona i els seus habitants, duen un ritme de vida tranquil, semblant a l’aire que es respira al barri de Gràcia, amb un caràcter ben personal i diferenciat del de la resta de ciutat. La “part alta” de Tarragona em recorda en molts aspectes al barri de Gràcia. Els carrers estrets i bulliciosos també es troben en el casc antic de Tarragona i els pulmons que creen les places a Gràcia també hi són presents en aquesta zona de la meva ciutat .  Amb el mateix tipus d’activitats i servint també per dies festius de la ciutat, la plaça de la font, la plaça dels sedassos, la plaça del fòrum , la plaça de les cols, etc  formen el conjunt de places del casc antic a les que els tarragonins els      

agrada gaudir-ne. Des de fa uns anys fins avui en dia, el bon funcionament, la vida i ritme que aquestes places aporten a la ciutat ha estat un punt molt important de cara a la recuperació de la part vella de la ciutat, i ha afavorit també la mescla cultural i social.

el Casc Antic

La ciutat de Tarragona és coneguda pel seu passat romà. Tarragona fou protegida antigament per una muralla que abraça tot el que avui en dia s’anomena el casc antic de la ciutat. Trossos de muralla considerables s’han mantingut, en la que es reflecteixen el pas dels anys,  les petjades que la Guerra Civil va deixar, les cases que es van construir recolzant-se en la muralla,etc. El llegat que els romans deixaren a la ciutat no és poc, ja que dins la muralla hi tenim restes del circ romà, el fòrum , antic lloc on els romans hi feien el mercat, l’amfiteatre i els diferents museus on s’hi guarden les relíquies trobades al llarg de tots aquests anys.A Barcelona els romans també alçaren una muralla, que protegia la ciutat, en aquell moment construïda a partir del punt topogràfic més elevat també.  Avui en dia es conserven quatre de les torres de la muralla romana. Malgrat això a l’interior de la muralla no s’hi respira un aire tant romà  com a Tarragona, sinó que allò gòtic i medieval ha deixat més petjada a la ciutat.

Alba Guinovart_tarragona

La meva ciutat Tarragona,

Situada al sud-est de Catalunya, Tarragona compta amb un conjunt arqueològic romà que va ser declarat l’any 2000 Patrimoni de la Humanitat.

La ciutat va néixer dins els límits de les antigues muralles romanes en el punt topogràfic més alt de la ciutat, on se situa el casc antic, conegut popularment com la “part alta” i on hi ha una gran quantitat de bars i restaurants en la coneguda Plaça de la Font on està situat l’Ajuntament de la ciutat. La “part alta” culmina en el punt més elevat del territori amb la Catedral.

La ciutat està limitada a l’est per la Mar Mediterrània, i per l’oest pel riu Francolí.

És una ciutat amb forta pendent, i fora del que és el casc antic, la Rambla Nova va lligant tot el conjunt urbanístic i acaba en el “balcó del mediterrani” un mirador situat sobre un penya-segat al límit de la platja on s’hi va a “tocar ferro”. És un dels passejos preferit dels tarragonins, on al llarg del passeig hi destaquen gran quantitat de botigues i comerços.

La ciutat consta d’un dels ports més importants de tota la mediterrània en el trànsit de mercaderies, i on s’hi situa el barri del Serrallo, els barri de pescadors, on actualment hi ha una gran quantitat de restaurants i d’un agradable passeig “vora la mar”.