La jonquera – Collserola

La jonquera – Collserola Després de la visita que varem fer a Collserola, vam poder observar com la ciutat de Barcelona té al seu abast un parc natural molt ben conservat on poder fer-hi activitats d’esbarjo a l’aire lliure, ja sigui córrer, passejar o fer rutes aprofitant les varietats de flora i fauna presents al parc. Precissament aquesta és la virtud de Collserola, que ofereix a la ciutat l’espai “natural” o verd que li falta al seu interior.

Si busquem el seu paral·lesime amb el petit poble empordanès, veiem com la Jonquera està completament envoltada de bosc. Per tant, en aquest cas, la relació natura-poble és molt més directe i freqüent. Però què és el que ens ofereix l’entorn natural de la vila?

El terme municipal de la Jonquera destaca per tenir uns boscos plens d’història.

D’una banda, hi trobem nombroses rutes megalítiques per a excursionistes (ja siguin amaters o professionals) on s’hi poden veure nombrosos dòlmens i menhirs com el del Canadal, del Mas Baleta, del Coll de Madàs o dels Pla de l’Arca, entre d’altres.

I d’altra banda, el bosc és plé de fauna i flora absolutament salvatge. Als boscos jonquerencs s’hi fa cada any la cacera del senglar.

La jonquera- Gràcia

La jonquera – Gràcia Amb el barri de Gràcia, més que una comparativa és podria fer una mena de diferenciació. La Jonquera, degut a la seva ubicació, sempre ha estat un lloc de pas, cosa que ha dificultat el seu funcionament com a municipi en el sentit de conformar un sentiment de pertinença estès entre la població.

No hi ha hagut un ordre urbanístic que n’organitzés el seu creixement, ni un espai públic favorable per a la relació entre els habitants. Aquesta és la perspectiva des del punt de vista urbanístic pròpiament dit, mentre que des del la cohesió social, ha aparegut algunes iniciatives interessants, com la organització GRAFIC, que incloïa una colla de cadascuna de les activitats tradicionals catalanes, com sardanistes, grallers, castelleres entre d’altres. Aquesta agrupació va arribar a albergar prop de 300 persones en el seu punt àlgic, però poc a poc es va anar reduint fins a l’actualitat.

Actualment però, els canvis demogràfics dels últims anys i l’augment de la població foranea, ha dificultat aquesta unitat popular.

La Jonquera – Montjuïc

La Jonquera – Montjuïc Degut al seu emplaçament geogràfic, la Jonquera ha estat sempre un punt estratègic alhora d’accedir a la Península Ibèrica i ha format part d’una de les rutes més freqüentades al llarg de la història al estar a prop del pas de Panissars i el coll del Portús  que comunica la Península amb la resta d’Europa. Les tropes cartagineses d’Anibal o el mateix Ferran VI varen escollir el pas jonquerenc per a travessar els Pirienus.

Per tant, ha estat sempre un punt estratègic per a dominar les rutes tant comercials com bèl·liques de la zona. A diferència de Montjuïc, que servia per a dominar els territoris dels voltants, controlar el pas peninsular representava tenir el control dels moviments comercials i de viatgers.

Amb l’objectiu de controlar  els colls del Portús (271 m d’altura) i de Panissars (335 m), es va construir el castell de la Bellaguarda, documentat del 1234 (considerat monument històric al 1967). Les seves 14 hectàrees i 8.000 metres quadrats d’edifici construït el van convertir en una fortalesa realment inexpugnable i va jugar un important paper en la majoria d’invasions que sofrí la península i viceversa fins al punt d’arribar a albergar 1200 homes i 150 cavalls.

Va estar en ús fins a 1945, quan albergà una coalició de l’exercit alemany.

La seva relació amb el municipi de la Jonquera no es tant directe com la de Montjuïc amb Barcelona, degut a que no està tant a prop de la zona habitada, però era realment transcendental qui l’ocupava per al desenvolupament de la vida quotidiana del municipi. 

Castell de la Bellaguarda

Coll de Panissars

La Jonquera – 22@

La Jonquera – 22@ La única manera de comparar el 22@ amb el municipi jonquerenc és estudiar l’evolució econòmica del poble i com aquesta ha influït en el seu desenvolupament urbanístic més recent. 

Hi ha hagut dues etapes transcendentals en el desenvolupament econòmic de la Jonquera. La primera, amb l’aparició de les duanes, que anaven acompanyades d’un sector de serveis destinat a satisfer les necessitats dels professionals del transport, sobretot camioners. Amb l’aprovació del tractat de  Maastricht la desaparició de part de les duanes és va traduir en el creixement desmesurat del seu sector serveis. 

Aquest creixement comportà  l’ocupació d’una bona part dels terrenys que tocaven a la carretera N-II i la sortida de l’autopista. És va fer un nou pla urbanístic per a intentar ordenar i controlar el creixement d’aquestes nous comerços i gasolineres, però la falta de cohesió amb el poble l’han convertit en un element pràcticament aliè, i ha quedat com un espai únicament destinat a aquestes activitats de sector terciari. 

Malgrat les grans diferencies que hi ha amb el desenvolupament del 22@, podem trobar-hi alguna petita coincidència, com la falta de cohesió amb la resta de massa municipal. A la Jonquera, la falta d’activitat d’interès per a la gent del poble, l’ha convertit en una zona d’extraradi i al 22@, la falta de % d’habitatge que hi ha al pla en dificulta la seva integració dins de la pròpia ciutat.