La Jonquera – Montjuïc Degut al seu emplaçament geogràfic, la
Jonquera ha estat sempre un punt estratègic alhora d’accedir a la Península
Ibèrica i ha format part d’una de les rutes més freqüentades al llarg de la
història al estar a prop del pas de Panissars i el coll del Portús que comunica la Península amb la resta
d’Europa. Les tropes cartagineses d’Anibal o el mateix Ferran VI varen escollir
el pas jonquerenc per a travessar els Pirienus.
Per tant, ha estat sempre un punt estratègic
per a dominar les rutes tant comercials com bèl·liques de la zona. A diferència
de Montjuïc, que servia per a dominar els territoris dels voltants, controlar
el pas peninsular representava tenir el control dels moviments comercials i de
viatgers.
Amb l’objectiu de controlar els
colls del Portús (271 m d’altura) i de Panissars (335 m),
es va construir el castell de la Bellaguarda, documentat del 1234 (considerat
monument històric al 1967). Les seves 14 hectàrees i 8.000 metres quadrats
d’edifici construït el van convertir en una fortalesa realment inexpugnable i
va jugar un important paper en la majoria d’invasions que sofrí la península i
viceversa fins al punt d’arribar a albergar 1200 homes i 150 cavalls.
Va estar en ús fins a 1945, quan albergà una
coalició de l’exercit alemany.
La seva relació amb el municipi de la Jonquera
no es tant directe com la de Montjuïc amb Barcelona, degut a que no està tant a
prop de la zona habitada, però era realment transcendental qui l’ocupava per al
desenvolupament de la vida quotidiana del municipi.
Castell de la Bellaguarda
Coll de Panissars
