Els fortins aparegueren a les ciutats com a
motiu de defensa d’aquestes, i les seves construccions tingueren lloc en punts estratègics
, la majoria de vegades aprofitant les orografies del territori. Dos exemples
de fortins, encara que a diferent escala són el castell de Montjuïc a Barcelona i el Fortí de Sant Jordi a
Tarragona. Els dos estan situats elevats
respecte del nivell del mar, i propers a aquest. Montjuïc en els seus inicis
funcionava com una gran cantera, de la qual s’extreien materials d’elevada
qualitat. Es parla de que els íbers foren els seus primers ocupants i
després s’hi estigueren un temps els romans, fins que per qüestions d’estratègies
comercials, emigraren cap a la zona baixa, on s’extén avui la ciutat. A mitjan del s. XVII el castell passà a mans del poder castellà, i els ciutadans de
la ciutat entraren en recel respecte Montjuïc. Així doncs, el castell va servir per
bombardejar la ciutat i va patir un llarg període d’ocupació militar. En canvi el fortí de Tarragona no prengué
forma fins l’any 1709 en el marc de la Guerra de Successió , i no fou
construïda per els seus ciutadans, sinó que foren els anglesos els que van
aixecar la fortificació per defensar-se dels austríacs, buscant un punt elevat
de la ciutat i proper al mar. D’aquest fortí s’en va tornar a fer servei per defensar la ciutat durant el setge de
1811, a la Guerra del Francès, i des d’on es van bombardejar molts vaixells
durant la guerra. Actualment el castell
de Montjuïc té un bon ús per als seus ciutadans, un lloc de passeigs, visites,
etc. Mentre que el fortí de Tarragona roman tancat, s’espera que algun dia els
seus ciutadans puguin gaudir del seu interès històric i cultural.
.JPG)
