Tant l’estructura com la geometria de
l’edifici del Canodrom Meridiana (1962 -1963)
em va fer pensar en 2 dels edificis que jo considero més avantguardistes
i bells de la ciutat de Tarragona.
L’un és el Govern Civil (1959 – 1963),
d’Alejandro de la Sota i l’altre edifici es una gran pèrgola que cobreix un
amfiteatre i que anomenem el Camp de Mart (1970) i els dissenyadors de la seva
espectacular pèrgola foren un grup d’arquitectes italians.
Els dos edificis destaquen pel seu atreviment
en el moment d’escollir materials tant d’estructura, com de construcció.
El Govern Civil es tracta d’un edifici amb una
marcada decisió volumètrica i geomètrica, una estudiada composició de la
façana, d’una utilització de materials d’avantguarda usats en la seva essència
natural, de la definició última del mobiliari i de l’acabat final dels
interiors. (el material utilitzat apart de l’acer per a l’estructura i les
fusteries, fou el marbre, polit en façana i al natural en l’interior).
Pel que fa al Camp de Mart (1970), no es tracta d’un
edifici en el seu tot, sinó que és una gran lona tensada, que planteja uns
moviments, que afavoreixen les visuals amb la muralla romana que se situa just
al darrere. Aquesta gran capa que dóna aixopluc en l’àmbit de l’auditori es veu
des de diferents punts de la ciutat i ha quedat juntament amb les restes
arqueològiques com a element singular de la ciutat.
