La serra de Collserola sempre l'he tingut a les esquenes. Molins de Rei, com Barcelona i altres municipis del Baix Llobregat i dels Vallès, també es beneficia d'aquestes 8.000 ha d'espai natural protegit.
Com vaig explicar a altes entrades al blog, Molins va créixer de manera molt linial paral·lelament al riu. L'explicació quina és? La facilitat de construir en terrenys plans i fèrtils. Els límits de la ciutat eren doncs, el Llobregat i Collserola. En aquesta part més muntanyosa apareixien petits poblets de pagesos que es dedicaven a conrear terres d'arbres fruiters i vinyes. Un d'aquests era Santa Creu d'Olorda, que l'any 1916, després de la fil·loxera, es va annexionar a Molins suposant així un impuls a l'economia d'hortalisses i arbres fruiters. Anys abans, emperò, la vil·la ja tenia el seu petit tresor en plena serra de Collserola. L'any 1368, el rei Pere el Cerimoniós va concedir al municipi les restes del castell Ciuró (d'origen visigòtic).
Avui dia, el castell continua tenint el seu interès històric tot i que només queden en peu 3 parets. Les vistes des d'allà de tot el municipi són espectaculars. Una ruta neix als seus peus i ens condueix al monestir de Santa Creu d'Olorda. Aquest camí és freqüentat per moltíssimes persones que passegen per la muntanya, esportistes (corredors, ciclistes...) i per molts nens i nenes que fan sortides amb les seves respectives escoles per conèixer la fauna i la flora que tenim aquí tan aprop.
