Molins de Rei neix l'any 1188 quan Alfons II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, manà construir uns molins. Així se sembra la llavor d’un nou municipi que ha estat escenari dels principals esdeveniments de la història de Catalunya.
Més endavant, amb la construcció del pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Això afavorí la construcció d'hostals i l'obertura de nous comerços. La vila es converteix en un centre neuràlgic per als pobles de la comarca.
Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector més important de l'economia local. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la indústria, amb una certa migradesa, s'anava imposant. El desenvolupament industrial català de final del XIX també es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia 52 comerços i 12 indústries. La branca més important d'aquesta indústria era el tèxtil. A final de segle, la fàbrica Ferrer i Mora, present a la vila des de 1858, instal·lava la primera màquina de vapor.
Les condicions laborals a la fàbrica del Molí en aquells anys no són molt conegudes però hi ha diverses referències que ens testimonien jornades laborals excessives, treball infantil, locauts i acomiadament de sindicalistes.
La Federació Obrera, fundada l’any 1915, vindria a agafar el testimoni de l’associacionisme obrer local plantejant-se com una unió mutualista que agrupava diverses associacions dels diferents sectors productius, vinculant a partir de llavors dins d’una mateixa entitat treballadors del camp, paletes i tèxtils, sent aquest darrer sector el que aportaria més socis, òbviament de forma proporcional a la seva major presència en la indústria local.
Aquest últim edifici va decidir reconvertir-se en un nou equipament públic l'any 2007 de la mà de l'equip de Jorgi Garcés i Jaume Falguera.
El que té més valor de l'edifici-teatre, és el volum total, l'espai global, les generoses mides de l'edifici públic, el seu caràcter de bloc singular, mig industrial. Els materials exteriors són els existents, obra vista, i els interiors es mouen amb un predomini d'espais blancs, llisos i lluminosos.
De la mateixa manera que s'ha fet amb l'edifici de la Federació i, amb el mateix pensament que s'ha fet al 22@, els molinencs esperem que es continui aprofitant el patrimoni de la ciutat i s'ofereixin espais interessants per la docència, creativitat, oci, etc. Podrien començar amb la fàbrica de Ferrer i Móra, per exemple....
