L'origen del poble es remunta a principis del segle XII: aprofitant la proximitat al riu Llobregat, el rei Alfons XII va ordenar construir uns molins per a subministrar aigua del riu a la ciutat de Barcelona. Van sorgir uns primers assentaments aprofitant aquestes condicions vora el riu i, amb la revolució industrial, nombroses indústries van encabir-se al municipi. Tot el creixement que s'esdevenia al poble es feia en el pla horitzontal limitat pel riu Llobregat i Collserola.
Per a superar el límit que suposava el riu, es va construir un pont anomenat "de les quinze arcades" per a poder comunicar amb els pobles veïns: Pallejà, Sant Vicenç dels horts, Cervelló... Amb els anys, aquest pas es va convertir amb una carretera nacional, que va ser motiu de creixement lineal sobre aquest eix. Aquesta via no només comunicava Molins amb els pobles de l'"altra banda" del riu, sino que enllaçava el poble amb Sant Feliu (capital de la comarca del Baix Llobregat). Degut a la importància de la unió d'aquests dos municipis amb tants recursos industrials, un polígon va començar a encabir-se al voltant de la carretera que els unia.
En els últims anys, Molins necessitava fer un creixement però es veia limitat al sud pel riu Llobregat, al Nord per Collserola i a l'est pel polígon industrial que enllaça amb Sant Feliu; per tant, la única zona per on es podia expandir era per l'oest. Un nou pla, va distribuir carrers i places d'una manera molt regular: podriem dir que aquest és el petit Eixample del poble i que encara està en procés. Esperem arribar a temps per a poder participar-hi en el seu desenvolupament!
