Com tota ciutat amb
arrels històriques, Eivissa disposa d’un icònic casc antic emmurallat que
constitueix la seva imatge cultural i patrimonial més coneguda. Aquesta murada,
que es començarà a construir durant els segle IX per part dels conquistadors àrabs,
esdevindria com la peça clau de la consolidació del que seria una ciutat que
perduraria fins a l’actualitat. El perímetre de la murada es traçaria sobre un
turó natural i s’aniria ampliant durant els anys d’ocupació àrab i cristiana (a
partir del 1235) fins arribar al 1555 quan per ordre de Carles I i de Felip II
es començarien unes monumentals obres de fortificació, adaptant els avenços
renaixentistes més moderns (baluards en els vèrtexs, nou accés pel Portal de
ses Taules i fortificació de la seva secció). Aquestes remodelacions les
realitzaria l’enginyer Giovani Battista Calvi i serien modificades posteriorment
per l’enginyer de la corona Jacobo Paleazzo Fratin, resultant en la
fortificació que podem observar avui en dia.
Donada la població majoritàriament
rural de l’illa d’Eivissa, la ciutat es va mantenir com un recinte intra-murs
amb una colònia auto construïda, de caràcter constructiu rural, en el marge de terreny
disponible entre la seva cara nord i el port. No seria fins al segles XVIII-XIX
quan la ciutat començaria a expandir-se fora dels murs seguint operacions d’eixamplament
progressives i planejades.
 |
| Eivissa_casc antic, la Marina i Poble nou |
Barcino, per un altre caire, es va fundar com
a polis romana i per aquest motiu trobem l’esquema típic en creu, inexistent a
la ciutat antiga eivissenca i possiblement degut al fet que la seva fundació
fou prèvia a la ocupació romana per part de fenicis i posteriorment
cartaginesos. Al voltant de l’any 70 aC, després de la destrucció de Cartago,
els romans ocuparien l’illa fundant Ebusus. Tot i que l’interès en les riqueses
del territori era elevat, la seva qualitat com a port va quedar ràpidament eclipsada
per Tarraco Nova, portant 400 anys de decadència ja que no va arribar a
consolidar-se com a polis. D’aquesta manera, trobem un recinte fortificat, amb
un esquema de triple murada provinent de la ocupació àrab, molt menys densificat
que el de Barcino i les murades modernes (XVI-XVII) de Barcelona ja que la
necessitat d’aquesta ciutat de mantindré tot el seu creixement protegit no va
esdevenir en una illa on la majoria de la població feia vida rural fins els èxodes
dels segles XIX-XX. Aquest fet també es
remarca amb l’arquitectura: al casc antic de Barcelona trobem una gran
presencia d’arquitectura cristiana en gran part gòtica mentre que a Eivissa s’observen
en gran mesura les arrels àrabs del recinte antic.
 |
| Evolució de les Murades |
 |
| Barcino i Murades Modernes |
