diumenge, 2 de juny del 2013

Eivissa (I)



        La ciutat d’Eivissa es situa al sud-est del litoral de l’illa d’Eivissa, pertanyent a les Pitiüses dintre de l’Arxipèlag Balear, ocupant una badia natural i protegida per la presencia d’un turó, on es situarien els primers assentaments. Tot i que existeixen evidencies de presencia humana fins a la Edat de Bronze (2000-1600 aC.), les restes més antigues i abundants provenen dels segles VIII-VII aC. corresponent a ocupacions Fenícies. Al voltants d’aquests segles es començaria a ocupar el territori actual de la ciutat d’Eivissa iniciant un procés d’expansió i ocupació per part de les diverses civilitzacions Mediterrànies que dominaren la regió (Cartaginesos, Romans, Bizantins i Àrabs) fins a la ocupació per part de la Corona d’Aragó el 1235.

        En l’època fenícia-cartaginesa la població de la ciutat es situava al voltants de les 5000 habitants i ocupava principalment el turó on es situa la ciutat fortificada estenent-se pel turó menor contigu (Puig des Molins) i ocupant part de la plana cap a la badia. D’aquesta època destacaria la gran necròpolis formada per més de 3000 hipogeus i que s’estendria pel Puig des Molins i per gran part de la plana de Vila. A partir de la ocupació àrab del 902 dC apareixerien les primeres murades, que posteriorment quedarien engolides per la rapida expansió urbana i per un segon i més gran perímetre fortificat de construcció cristiana. L’estat actual de les murades, incloent sistemes renaixentistes de defensa, els baluards, prové de les remodelacions realitzades durant el segle XVI per tal de poder resistir els setges de l’Imperi Otomà.
 



        A l’exterior de les murades, trobaríem assentaments a la part de la Marina i el port que no acabarien de consolidar-se fins al segle XVII. Tot i això, el gran creixement i aparició de la major part de la ciutat que observem avui en dia provindria del segle XX, accentuant-se a meitat de segle a causa de l’aparició del turisme i el conseqüent creixement econòmic de l’illa. Aquest es el motiu per el qual s’observa una expansió escalonada per eixamples que ocupen la plana de Vila i que arribarien a formar dos cinturons de circumval·lació de la ciutat.