El canòdrom de
Meridiana d’ Antoni Bonet és un magnífic exemple d’aprofitament estètic i
compositiu dels elements estructurals. L’edifici respon a una geometria poc usual; parabòlica
en planta i horitzontal en alçat. El que pot sorprendre més de l’edifici es el
seu brisesoleil conformat per panells molt pesants que estabilitzen l’estructura.
Un bon exemple d’arquitectura
on l’element més important, fins i tot motiu generador i principal eina de
treball és l’estructura el trobem a l’estadi de l’Espanyol, dissenyat per RFA Fenwick Iribarren
Architects i que va guanyar el premi Stadium Business Award de 2010.
L’estadi de l’Espanyol
gaudeix del distintiu de 4 estrelles de la UEFA. Destaca l’impressionant sistema de
coberta que cobreix les graderies i que queda a la vista. Un fet pioner és la
instal·lació de plaques solars que descansen sobre dita coberta (fet totalment
novedós en un estadi de futbol). Aquestes plaques proporcionen energia solar a
l’estadi, convertint-lo en un edifici sostenible que genera ell mateix gran
part de l’energia que consumeix. El que crida més l’atenció de l’estadi és el
seu aspecte nocturn quan uns leds il·luminen el seu perímetre i reprodueixen
els colors distintius del club.
Analitzant els
dos edificis pel seu us trobem respostes diverses. El canòdrom de meridiana va
quedar obsolet i des d’aleshores hi ha hagut constants disputes per
concretar-ne un nou ús; biblioteca, centre d’exposició d’art... No hi ha consens
i la morfologia de l’edifici fa que aquesta sigui una decisió difícil. L’edifici
és molt rígid o som nosaltres que no l’hem sabut reorientar? L’estadi de l’espanyol
es fa servir com a camp de futbol, però ha albergat altres esdeveniments com
concerts i actes religiosos multitudinaris.
Personalment
animo a tothom a visitar-lo ja que queda just al costat del centre comercial
Splau, el complex esportiu Eurofitness Cornellà d’Alvaro Siza i el parc agrari
del Llobregat que ja he esmentat en altres posts.
