Barcelona és una
ciutat afortunada en tant que gaudeix de mar i muntanya. La ciutat queda
limitada per barreres naturals; el mar i Collserola segons l’eix mar-muntanya i
pels rius Besós i Llobregat segons l’eix del litoral.
El parc de
Collserola ha patit durant els darrers anys un rentat d’imatge i s’ha
modernitzat per donar resposta a les noves necessitats dels seus usuaris: Nous rètols,
neteja de camins, recuperació de basses i pantans artificials, acondicionament
de determinats senders per a gent amb invalidesa o discapacitat, respecte per a
la fauna local etc.
Em va sorprendre
la quantitat de llocs pintorescs que hi ha per Collserola, és el parc ideal per
perdre-s’hi un cap de setmana per descobrir els seus infinits racons.
Collserola ha adquirit amb els anys una identitat pròpia: els seus veïns es
consideren una espècie de clúster o petita ciutat dins el seu propi microclima.
L’administració de Bcn coneix el potencial del parc i per això va posar en
marxa el famós i controvertit concurs de “Les portes de Bcn”, per fer baixar el
parc a la ciutat i millorar-ne la relació. Si us agrada anar
en bici no us podeu perdre la ruta de la Carretera de les aigües, un trajecte
pla per la part baixa del parc molt còmode i amb agradables vistes.
A Cornellà no
tenim muntanya malauradament, però tenim el riu Llobregat. Darrerament s’ha
convertit en una imatge que es repeteix cada dissabte i diumenge al matí el
veure el parc agrari replet de famílies que hi van a passejar amb els fills,
parelles d’avis que fan la seva caminada matinal, amants del jogging corrent,
amos i gossos divertint-se a parts iguals, grups de ciclistes que s’acosten al Prat de Llobregat o la Colònia Güell rodant per l’eix del riu... En definitiva, t’hi pots
trobar a tothom!
L’estratègia de
recuperar espais que en el passat es consideraven residuals o sense interès ha
demostrat ser molt encertada ja que aquests ofereixen al ciutadà la
possibilitat d’entrar en contacte amb la “natura” amb major o menor grau d’intervenció
humana sense haver d’agafar el cotxe ni recórrer grans distàncies.
