Podem entendre el
pla del 22@ com una revitalització urbana, econòmica i social. Com a pla de reforma urbana en la que cal
revitalitzar edificis industrials obsolets, creant un entorn en el que els
espais productius conviuen amb la vivenda protegida, equipaments i zones verdes,
té similituds amb certes zones de Cornellà de Llobregat (tot i que, es clar, a
una escala molt més reduïda).
Un d’aquests
llocs és el conjunt format per la fàbrica i colònia Rosés (a), una antiga fàbrica
tèxtil abandonada que s’està rehabilitant per parts i acull noves empreses al
mateix temps que als seus voltants s’estan construint vivendes de protecció
oficial.
Si el que ens
interessa del 22@ són les rehabilitacions amb nous usos d’edificis obsolets a
Cornellà en tenim un bon repertori; Cinema Titan/actualment biblioteca, La
central de bombeig de Bcn/actualment museu de les aigües (b), la fàbrica Fontanals
i Suris/actualment seu del Citilab cornellà (c) etc.
Trobo força
encertat l’objectiu del 22@ i la seva determinació per aconseguir-ho, sempre
des del respecte pel medi ambient i amb l’estalvi i optimització de recursos.
Planteja una manera d’entendre les illes radicalment diferent al que s’ha fet
fins ara. Com a contrapartida simplement apuntar que el percentatge de vivenda planejat
ha quedat molt curts, factor que ha dut a la situació actual en que hi ha molts
serveis i equipaments però no hi ha gent que els faci servi r. Cal veure com
evoluciona en conjunt i el temps dirà si els riscos han estat fructífers.