S'estructuraven ocupant les elevacions més estratègiques del territori on hi vestien poblats emmurallats i sembla que existia un nucli de població situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat, del que possiblement depenien.
La situació estratègica de la ciutat, entre la desembocadura de la Tordera i la badia natural, va fer que esdevingués un indret estratègic per a l'arribada de mercaderies marítimes i per a la seva redistribució cap a l'interior. L'aparició de restes de zona portuària, magatzems, tallers, vil·les o una necròpolis així ho indiquen.
La denominació en plural (Blandae) s'hauria de relacionar amb l'existència de dos nuclis, a ambdós costats de la riera. El més antic, a l'esquerra, constituït bàsicament per l'antiga població indígena situada al turó de Sant Joan, i un de nova planta, a la dreta, que ocuparia el turó d'en Lladó (els Padrets) i la zona de la Massaneda fins a la Creu Coberta i els dipòsits d'aigua municipal.
Les escasses excavacions arqueològiques i la remodelació moderna de la vila, ha fet d'aquesta població una veritable oblidada dels centres romans litorals. A partir de les troballes, la superfície aproximada era la d'un polígon irregular d'entre 2 i 3 hectàrees amb l'entrada principal pels terrenys de l'Horta de les Ànimes (actual carrer d'Anselm Clavé).
Ja a l'Edat Mitjana, després de la crisi de l'imperi romà i l'adveniment visigot, Blanes va viure diverses incursions dels àrabs a finals del segle VIII. El primer esment documentat de la ciutat és del 974 i correspon a la pertinença de l'església de Santa Maria.
Cap al 1400, el comte de Mòdica inicià a la part alta de la vila la construcció de la nova església i el palau vescomtal. També són d'aquesta època el recinte emmurallat, el carrer Nou, els porxos del carrer Ample i els portals de la vila. El 1423 es comença a construir l'hospital de pobres de sant Jaume i sant Llop.
Durant el segle XVI, el port era visitat per naus biscaïnes, castellanes i mallorquines i la Vila assolí una activitat marítima creixent, cosa que afavorí la creació del gremi de pescadors i mariners, i es féu necessària la construcció de drassanes a la platja.
Passant ja a l'Edat Moderna, entorn l'any 1438, Violant de Prades, féu construir la font gòtica de planta octogonal formada per tres nivells del carrer Ample. La construcció de la font va ser una resposta a una situació d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana.
