Montjuïc ha sigut l’emplaçament d'activitats molt diverses al llarg de la
seva història, passant d'abocador a cantera, o de punt estratègic militar a
zona de lleure i activitats esportives.
Si entenem Montjuïc com un espai natural que mitjançant (sobretot) les
reformes esdevingudes a partir dels Jocs Olímpics s’ha equipat amb
instal·lacions esportives, i ha passat de ser un punt poc aprofitat a ser un
turó totalment urbanitzat (enllumenat, camins, etc), aleshores el que més s’aproximaria
de Vallirana a aquesta intervenció seria
el parc central. Antigament, era la riera suposava un límit més enllà del
Carrer Major, però a partir de la seva canalització i la construcció, per
sobre, d'un parc lineal, ha fet que tots els punts estiguin molt més ben
connectats, i a més, en trobar-s’hi la majoria dels equipaments del poble, és
un fort pol d'atracció. El parc està explicat al post de “Intervencions
urbanístiques-espai públic a Vallirana”.
 |
| Recorregut Mas de les Fonts (Vallirana)-Begues |
De totes maneres, m’agradaria centrar-me en la visió de Montjuïc com aquell
lloc de la cuitat on la gent va quan vol estar en contacte amb la natura (dins
de les possibilitats que ofereix una ciutat), fer esport pel seu compte,
passejar, etc. En aquest sentit, Vallirana està molt ben preparada, i no perquè
s’hi hagi esforçat, sinó que l’entorn natural on es troba li ofereix un ampli
ventall de possibilitats. El poble està situat en una vall entre les muntanyes
del Massís del Garraf, per la qual cosa no és difícil endinsar-se a la natura.
De fet, el Centre Excursionista de Vallirana organitza cada any una caminada
popular (una de dia, i una de nit), per potenciar el coneixement de tots
aquests indrets a l’aire lliure i gaudir-los tranquil·lament i amb respecte.
 |
| Camí Vallirana-Begues per les muntanyes del Garraf |
Una de les rutes més boniques i emprades, és el camí entre muntanyes des
del Mas de les Fonts (urbanització de Vallirana) fins a la població de Begues ,
a uns 6 km per muntanya, però a uns 25 km per carretera. Hi ha diferents
recorreguts a través de camins de terra, que parteixen de la masia del Mas de
les Fonts, actualment encara en funcionament. Pel camí, una de les primeres
parades és a la font natural per on normalment cau aigua, excepte els mesos de
més calor, i ideal per omplir la cantimplora. Una mica més endavant, quan s’ha
fet una mica de pujada i torna a ser pla, trobem una zona alta amb unes vistes
privilegiades sobre Barcelona i el delta de l’Ebre, així com de les
urbanitzacions de Vallirana. Després de fer unes quantes pujades i baixades,
mig amb sol mig en ombra, podem desviar-nos a través d’un caminet amagat cap a
la Penya del Moro, roca sobresortint força impressionant, on els més atrevits
practiquen escalada. A la tardor, pots enganyar l’estomac menjant cireres de
pastor, i a la primavera, el tram de papallones és molt curiós de veure. Si
seguim muntanya avall acabarem arribant als horts de Begues, un tram molt
agradable, on s’hi fan unes carbasses vertaderament grans. Un cop aquí ja no
queda res per arribar al nucli de Begues, per prendre’s unes bones braves i un
refresc com a recompensa. Després cal tornar, que fa més mandra, però el
recorregut s’ho val!
 |
| Vista de les urbanitzacions de Vallirana. Al fons, Montserrat |
 |
| Vista sobre Barcelona i el delta del Llobregat |
 |
| Ramat de cabres de la Masia del Mas de les Fonts |
