Actuacions urbanístiques-espai públic Vallirana

Ortofoto Vallirana 1964. Observi's el transcurs
de la riera sense canalitzar

 En relació amb la visita a la torre Inbisa i a la Plaça Europa, en un inici se’m fa difícil buscar un tema relacionat per comentar amb Vallirana, ja que en ser un poble tan “petit”, mai disposarà d'uns edificis d'oficines tant potents i unes operacions tan a gran escala com les que es duen a terme a Hospitalet. Tot i així, a partir dels anys 90 (sobretot a finals) i fins al 2008 es van començar a originar una sèrie d'operacions  que podrien entendre’s com el símil d'aquestes transformacions urbanístiques de l’espai lliure a Vallirana, amb la voluntat d'endreçar un espai "residual", i dotar-lo amb elements d'atracció.

L’operació més significativa va ser la cobertura de riera, el recorregut de la qual és més o menys paral·lel al carrer major. Entre la riera i el carrer és on es van col·locar les cases inicials, que ara conformen el nucli urbà, el centre del poble. Aquesta operació va significar l’aparició d'un espai lliure i públic, apte per al lleure i totalment pròxim a l’activitat quotidiana de la població. Aquest nou “parc lineal” esdevingué el lloc idoni per col·locar-hi, progressivament, molts dels equipaments del poble que encara no existien (Casal d'avis), l’emplaçament d'altres que havien quedat petits o obsolets ( és el cas de l’escola de primària “La Ginesta”), o millorar l’accés d'alguns equipaments ja existents, com la piscina o el camp de futbol, des d'un nou punt d'arribada (el parc central). Podria relacionar-se, en aquest sentit, amb la visita a Montjuïc  ja que ambdós casos es poden descriure com una zona natural, preparada per permetre el lleure de les persones amb mobiliari urbà, camins, etc i acompanyada d’un seguit d’equipaments que reforcen l’ús dels parcs.

Aquest procés s’ha realitzat per fases, molt a poc a poc, i de fet encara queda un últim tram per arreglar.

A més, és interessant veure com s’ha realitzat la cobertura de la riera, ja que no s’ha fet de manera uniforme:

Riera i pont / Parc central i cobertura de la riera

1. La primera intervenció és la de més envergadura, ja que suposa la seva cobertura total, i la canalització per sota. És la més equipada i més elaborada a efectes de jardineria i itineraris.
2. Posteriorment es realitza un camí lateral a la riera, que permet el pas de forma còmode però sense intervenir ni canalitzar la riera.
3. Cap al 2009 es realitza una altra cobertura de la riera, en un dels seus trams finals del que actualment seria el nucli del poble. Aquesta reforma ve acompanyada de la construcció d’uns quants habitatges de protecció oficial, de tal manera que es pretén consolidar una nova zona.
4. Al 2010 és realitza l’última intervenció a la riera, de caràcter similar al punt 2, amb la finalitat d’unir 2 punts del poble d’una forma més ràpida sense haver de passar pel carrer major, i recuperant les vistes sobre un dels edificis patrimoni de Vallirana, la fàbrica de cotó.
5. Paral·lelament a les intervencions a la riera, s’han urbanitzat altres espais pròxims que fins al moment eren “descampats”, emfatitzant la voluntat de generar un recorregut a través d'aquesta successió d'espais verds, i construint nous equipaments més perifèrics però que segueixen el recorregut del parc, com el nou CAP.

De totes maneres, caldria diferenciar el fet que la Plaça Europa és una zona totalment projectada des de l’inici, tant l’espai lliure com la col·locació de les torres, pensant des d'un inici quina serà la relació entre el buit i el construït. En el cas de Vallirana és totalment al contrari, el parc neix fruit duna necessitat de canalitzar la riera, i a partir d'aquí, van apareixent una sèrie d'equipaments en funció de l’augment de la població, que es dispara en les últimes 2 dècades (més del doble de la població del 1990 al 2010). Per això té una configuració més orgànica i “espontània”, dallò que va creixent poc a poc i que ha de conviure amb les preexistències.