Al igual que a Hospitalet
trobem els barris dormitori de Bellvitge i Gornal, a Cornellà tenim el barri de
Sant Ildefons.
Sant Ildefons
limita amb els barris de Gavarra i el Pedró. Es va construir als anys 60 i la
seva població al principi era majoritàriament d’immigrants d’Andalusia i
Extremadura que van vindre a Barcelona buscant feina. Un altre barri mimètic
a Sant Ildefons seria el barri de la Fontsanta, que es crea el 1974 i té les
mateixes característiques tot i que una mida més reduïda.
Respecte al que
és plaça Europa, difícilment podem trobar algun cas similar a Cornellà. Si
entenem el conjunt com una sèrie d’edificis i espai públic al servei dels
negocis (al marge de la voluntat de connexió entre diferents parts
d’Hospitalet) potser ho podem comparar amb el recinte de la fira de Cornellà:
Una illa on es situen un edifici singular de forma piramidal de vidre que acull
congressos, fires i exposicions, un hotel, un auditori, oficines municipals, i
el centre d’empreses del Baix Llobregat entre d’altres.
Si el que
interessa de plaça Europa i els seus voltants és la voluntat de cosir una
cicatriu com és Gran via, a Cornellà trobem una operació similar, en aquest
cas, sanejant una barrera per als ciutadans com era la via del tren de RENFE.
Amb una gran operació es va fer una plataforma, un túnel i un eixamplament d’un
pas existent que va permetre una millor permeabilitat entre la ciutat.
Com a opinió
personal crec que aquest tipus d’operació com és plaça Europa són projectes
molt ambiciosos que corren el risc de caure en el descontrol i la
deshumanització, sensació molt present quan et trobes envoltat d’edificis a una
escala i unes distàncies desproporcionades.