Tot i així
podem trobar un exercici tant o més impresionant que va clavar els
fonaments a la Barcelona franquista deu anys abans. Es precisament durant el
congrés eucarístic que va propiciar indirectament la construcció
del Canòdrom quan Josep Soteras va construir l'altar del Congrés
eucarístic de l'any 1952. Aquesta obra arriscada, quasi inconcebible
en ple franquisme, va rebre bones crítiques d'arquitectes com Oriol
Bohigas.
Però el procés d'adecuació de la plaça també va tenir els seus punts negatius. Per una banda l'adequació de l'espai va suposar l'enderroc d'un barri de barraques i el desplaçament forçós a edificis mal construïts. Tampoc va ser gaire ben rebut per la gent del barri de les Corts veure com per culpa de la construcció de la plaça desapareixia la capella de la Masia Can Estela,que havia albergat una imatge del Sant Crist de l'Estela, molt venerat a l'antic poble de Les Corts.
Malgrat l'altar no ha perdurat fins avui, podem veure una obra del mateix arquitecte si baixem uns carrers fins al Camp Nou, un altre edifici que va dissenyar treballant amb Mitjans. Es reconeix una imatge brutalista que torna a buscar l'essència en la composició de la seva estructura.
Es pot trobar més informació a aquesta magnífica web:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/08/altar-del-congres-eucaristic-1952.html
