Aquest petit escrit pretén explicar una mica el motiu del nostre video-treball.
Masses vegades entenem el metro com un sistema autònom sense, masses implicacions en altres sistemes urbans com les places, els parcs, els equipaments. És evident que una bona comunicació sempre serà un valor afegit per a altres sistemes. Però el que el nostre treball vol posar de manifest és un treball a menor escala, gairebé de disseny. Volem explicar que les parades són un espai de socialització que no estan preparats en alguns aspectes.
Les parades, per si soles són nodes on la gent es socialitza. A vegades perquè utilitza aquest transport, però d'altres només perquè esdevenen una referència dins de la ciutat. Al final sigui com sigui, la gent passa força temps esperant dreta al seu voltant. Aquesta és una imatge a la que estem tan avesades que no se'ns fa per a res estranya. Ens costa percebre el problema, però la solució està en fer uns gestos tant petits que la situació es gairebé absurda.
Per altre banda creiem que el metro té una peculiaritat que tenen pocs transports. Aquesta és que és un sistema que ens fa percebre la ciutat com a discontinua. En aquesta assignatura ho hem viscut especialment, quan en arribar a una zona de la ciutat on no s'ha estat mai i on no hi ha cap gran eix de referència ens trobem perfectament desorientats. És cert que els panells de metro són útils en el propòsit d'orientar-se, però moltes vegades més que un problema de posició sobre el plànol, fa falta orientar les direccions. És per això que proposem un mètode més intuïtiu i vàlid per a gent que no estigui gaire avesada a interpretar plànols. Un sistema al marge dels coneixements de cadascú i al marge del domini de les noves tecnologies.
Per últim volem indicar que la nostra solució no ho és en un sentit de disseny sinó que es proposa únicament demostrar que la problemàtica existeix i és fàcilment solucionable per mètodes efímers, com en el nostre cas, o per mètodes més institucionalitzats que es puguin incorporar a futurs dissenys de parades.
Per últim, en l'aspecte purament tècnic, hem volgut jugar amb els temps i amb mètodes d'expresió que normalment no utilitzem a la nostra carrera. És per això que hem afegit time-lapses i petites il·lustracions animades al nostre videos, però també música que ens ajudés a expresar el que corresponia amb cada tall.