El Canòdrom de la Meridiana
La veritat és que mai havia sentit parlar d’aquest edifici,
i després de la visita em sorprèn que no se’n digui res a la universitat. Des
del meu punt de vista, es tracta d’un edifici únic, irrepetible, amb un encant
especial que el fa digne d’estudi. Té una aparent senzillesa, malgrat les
múiltiples complicacions d’un edifici d’aquestes característiques, resoltes amb gran enginy i claretat, que fa
que tingui un aspecte modern i net. Per a cada problema, troba una sol·lució
única i diferent, i la integra perfectament, sense que ens n’adonem. Per a mi,
el que fa que aquest sigui un gran edifici són aquests petits detalls.
Ara bé, quan l’arquitecte ens va expicar quin era el futur d’aquest
curiós edifici, no ho vaig tenir tan clar. Gran part de l’encant que té, és que
es va fer per estar abocat a l’exterior, i crec que aquesta és una de les
millors parts de l’edifici. S’ha plantejat que en un possible futur el Canòdrom
passi a ser un centre d’art. Crec que aquesta decisió és només conseqüència del
seu aspecto d’edifici contemporani, que va molt d’acord amb l’art que s’està fent
a casa nostra avui dia.
I això seria una
llàstima. Està clar que a casa nostra, com vivim, la nostra cultura, va
estretament lligada als espais exteriors. Com pot ser que no s’apofiti un espai
tan magnífic com aquest? Si l’edifici segueix aquest camí, es perdrà la seva
essència ,ja que és un edifici que mira cap a l’exterior, que no se’n pot
separar. L’espai de graderies quedarà com un record, un espai mort que esperarà
tornar a ser viscut, mentre l’espai interior l’ignora i li dóna l’esquena,
intentant canviar la naturalesa del propi edifici.
