A Cornellà de
Llobregat queda algun vestigi d’assentaments romans al barri Centre, entre
l’església de Sta. Maria i el Castell de Cornellà o del borni (com és conegut
per la contrada) que actualment s’utilitza com a museu i per l’arxiu històric
municipal.
El castell de
Cornellà és un dels edificis emblemàtics de la ciutat, documentat des del 1204.
És un gran casal d’estil gòtic construït i reformat al llarg dels segles. Està
situat estratègicament a dalt d’un petit turó des del qual es veu tot el delta
del Llobregat i Sant Boi. Es creu que al segle XI-XII es va construir una torre
defensiva que no s’ha conservat. L’estructura que es conserva data del segles
XIII-XIV. Presenta una planta quadrada, entorn un pati central, amb una torre a
cada extrem. La construcció és de pedra natural a la base i a les torres i de
tàpia a la resta. L’any 2000 es va rehabilitar i no ha patit més modificacions
fins a dia d’avui.
La primera
referencia a la ciutat la trobem al 980. Al segle XII s’incorpora al territori
de Barcelona, però el 1716 se’n separa pel decret de Nova planta, passant a
formar part del Baix Llobregat.
El nostre
patrimoni històric és molt més recent que el de Barcelona ja que la ciutat era
dominada pels masos fins al segle XVIII fruit de la proximitat al delta i la
bona producció agrícola. Precisament la majoria d’edificis històrics
patrimonials que ens queden són masos que han sobreviscut al pas del temps i al
creixement de la ciutat durant els
últims dos segles. A les fotos podeu veure imatges d'arxiu de Can Manso i Can Suris
Trobem també alguns edificis noucentistes dels anys 20 com residències particulars o el cinema Titan, que ha estat restaurat i transformat en biblioteca.
Cornellà no va
ser una població densificada fins al segle XX, amb l’arribada d’immigració
massiva primer de dins d’Espanya i posteriorment del Marroc i Amèrica llatina.
Per això les similituds morfològiques amb Ciutat Vella són escasses, més enllà
de l’estratègia d’acondicionar un camí molt utilitzat com a carrer, distribuint
les parcel·les al llarg del seu eix de forma estreta i allargada.