dimecres, 13 de març del 2013

Cornellà de Llobregat_Ciutat Vella


A Cornellà de Llobregat queda algun vestigi d’assentaments romans al barri Centre, entre l’església de Sta. Maria i el Castell de Cornellà o del borni (com és conegut per la contrada) que actualment s’utilitza com a museu i per l’arxiu històric municipal.

El castell de Cornellà és un dels edificis emblemàtics de la ciutat, documentat des del 1204. És un gran casal d’estil gòtic construït i reformat al llarg dels segles. Està situat estratègicament a dalt d’un petit turó des del qual es veu tot el delta del Llobregat i Sant Boi. Es creu que al segle XI-XII es va construir una torre defensiva que no s’ha conservat. L’estructura que es conserva data del segles XIII-XIV. Presenta una planta quadrada, entorn un pati central, amb una torre a cada extrem. La construcció és de pedra natural a la base i a les torres i de tàpia a la resta. L’any 2000 es va rehabilitar i no ha patit més modificacions fins a dia d’avui.

La primera referencia a la ciutat la trobem al 980. Al segle XII s’incorpora al territori de Barcelona, però el 1716 se’n separa pel decret de Nova planta, passant a formar part del Baix Llobregat.
El nostre patrimoni històric és molt més recent que el de Barcelona ja que la ciutat era dominada pels masos fins al segle XVIII fruit de la proximitat al delta i la bona producció agrícola. Precisament la majoria d’edificis històrics patrimonials que ens queden són masos que han sobreviscut al pas del temps i al creixement de la ciutat durant els  últims dos segles. A les fotos podeu veure imatges d'arxiu de Can Manso i Can Suris

Trobem també alguns edificis noucentistes dels anys 20 com residències particulars o el cinema Titan, que ha estat restaurat i transformat en biblioteca.


Cornellà no va ser una població densificada fins al segle XX, amb l’arribada d’immigració massiva primer de dins d’Espanya i posteriorment del Marroc i Amèrica llatina. Per això les similituds morfològiques amb Ciutat Vella són escasses, més enllà de l’estratègia d’acondicionar un camí molt utilitzat com a carrer, distribuint les parcel·les al llarg del seu eix de forma estreta i allargada.