Bosc de Sauvabelin - Parc de Montjuïc
En aquesta entrada m'agradaria parlar del bosc de Sauvabelin, un parc-bosc de més de 80 hectàrees situat al bell mig de Lausanne. Arranca als peus de la ciutat medieval a 528m i s'enfila fins als 663m d'altura, així no ens ha d'estranyar que es pugui gaudir de les millors vistes de la ciutat, el llac i les muntanyes de Savoia (El dia que el temps ho permet!)
Panorama des de la torre de Sauvabelin. A la dreta, a baix, la catedral.
El parc de Sauvabelin, com el parc de Montjuïc, s'assenta sobre un element geogràfic d'importància que determina l'establiment de la ciutat en el territori. "La barre" és una promontori situat en perpendicular al llac que arranca del interior i acaba abruptament eregint-se com una fita destacada sobre el llac. És en el seu extrem, el turó de la "Cité" on es va establir la ciutat medieval, dominant el territori. El seu rol com a lloc estratègic durant l'edat mitja es fa palès amb la presència d'un torre de guaita que advertia dels perills a la ciutat situada als seus peus. A Montjuïc també ens trobem amb les mateixes estructures defensives.
Esquema
Lausanne a finals del segle XIX. La cité amb Sauvabelin darrera.
Durant molts anys va ser una zona de pastura possessió de la ciutat. És l'any 1814 que la ciutat, quan encara guardava un aspecte amurallat, compra la resta de terrenys que no li pertanyien i conforma el que que actualment és el parc, preservar-lo de la construcció. La gent hi començarà a pujar com a lloc d'esbarjo, i per fer-ho un lloc més atractiu s'hi construirà un construirà un llac artificial amb un restaurant i un funicular per salvar el desnivell (Montjuïc també pateix un procés similar de conquesta per part de la ciutat i la seva ciutadania, exposició internacional de 1929, funcicular de Montjïc, jardins...). Es continuaran construint grans equipaments de la ciutat al llarg del segle XX com el museu de L'Hermitage i el Tribunal Cantonal. La darrera construcció és de 2003 i és una torre mirador de fusta que fa les delícies dels turistes que visiten la ciutat, des d'on, amb una mica de sort, es pot veure el Mont Blanc.
L'assignatura pendent és l'accessibilitat al parc, que per la seva difícil geografia, es fa un lloc llunyà i no proper comm caldria esperar en les ments dels lausanins.
Gent a la vora del llac.
Passeig pel parc al més d'octubre.
