El Walden 7 és la
materialització d’una utopia, concebuda al final dels anys 60 i principis dels
70, amb uns objectius que pretenien millorar la qualitat de vida i respectar la
sostenibilitat, uns valors poc habituals en l’època. Així doncs va néixer com
una alternativa a les formes de vida que s’estaven proposant en aquell moment,
els blocs lineals.
Pel que fa al
concepte, és molt semblant al que proposa Le Cobrusier en la seva Unité d’Habitation:
proposar una nova (o no) manera de viure, individualment i sobretot socialment, un
edifici autosuficient on cadascú tingui el seu espai privat però a l’hora
espais comuns, equipaments i botigues per poder satisfer totes les necessitats
de les persones dins el mateix edifici. Es tracta concs, d’edificis d’un gran
tamany, autosuficients, i amb un caràcter molt col·lectiu però que té en compte
totes i cadascuna de les persones que hi viuen. Aquesta preocupació per crear
un nou tipus d’habitar és l’expressió d’una preocupació en analitzar els
fenòmens urbans que s’estaven donant en l’època, els quals només es basaven en
l’individualisme i la repetició. Aquest concepte pot ser un retorn a les
antigues formes d’habitar, quan els primers homes van començar a agrupar-se al
veure que era molt més fàcil i enriquidor viure en comunitat que no de forma
individual, creant els primers nuclis habitats.
Pel que fa a la forma, es
vol trencar amb el que s’estava fent durant aquells anys, els grans polígons de
blocs lineals basats en la repetició, on no hi havia possibilitat de vida
col·lectiva i on tots els individus eren tractats de la mateixa manera. El
Walden apareix com un edifici amb molts volums diferenciats, gairebé com una
ciutat en l’espai, que pretén créixer tan amb horitzontal com en vertical. El
resultat és un laberint de formes que fan que cadascú es pugui sentir el seu
espai únic i irrepetible dins d’un tot. Pel que fa aquest aspecte, ens podria
recordar a les faveles o algunes construccions antigues, creixements desiguals
i laberíntics, on cadascú té el seu habitatge, i on, malgrat el caos, hi ha un
ordre que regeix aquestes ciutats. Si ens fixem en l’interior de les vivendes, espais comunitaris i estètica en general, hi
ha una modernització fora del normal, gairebé com un edifici del futur, amb les
últimes tecnologies i materials.
El Walden, un retorn a l’antiguitat amb
una materialització molt moderna, per fer la vida més fàcil a tots els que hi
viuen.
