L’avinguda del
paral·lel és un referent de Barcelona per la seva reconeguda historia teatral.
Tot i que avui dia no és ni l’ombra del que va ser en el passat encara trobem
petits testimonis de la seva antiga esplendor ara desapareguda.
Una de les
particularitats del Paral·lel és la seva amplada: en un inici es va plantejar
de 50m, però els propietaris s’hi van mostrar disconformes, deien que era una
amplada excessiva. Així doncs la seva protesta va ser no edificar. Òbviament hi
va haver qui sí que ho va fer, però l’ajuntament va cedir a les pressions i va
reduir l’amplada del carrer a 40m, fet pel qual actualment tenim edificacions
més enretirades que d’altres i molts porxos reconvertits en planta baixa que
demostren aquest fet.
Molts teatres
s’han reconvertit o modificat (i altres molts han desaparegut fruit de les
sospitoses flames), però encara queda el record d’aquesta avinguda que era el
lloc on la gent rasa sense grans luxes econòmics venia a evadir-se de la dura
realitat gaudint d’una obra, una pel·lícula o un espectacle.
En aquest sentit
d’oci i activitats recreatives podem trobar un cert paral·lelisme (valgui la redundància)
amb Cornellà. Em refereixo a l’edifici del Patronat i el cinema Titan, dos
edificis emblemàtics del barri Centre amb molta historia. El patronat era un
teatre i un casal que s’ha remodelat i actualment segueix albergant aquestes
activitats però adaptades a les necessitats i normatives actuals. Al patronat
és també on assagen els castellers de Cornellà i jo en guardo molt bon record
ja que durant la meva infància passava 3 vespres a la setmana en aquest mític espai. L’altre edifici que podríem trobar al paral·lel seria el cinema Titan, figura
emblemàtica de la ciutat durant molts anys i que actualment alberga una
biblioteca. El seu element més
característic és el cos semicircular que forma el xamfrà, amb porxo d'entrada
sobre columnes clàssiques i glorieta superior coronada per un esvelt pinacle
cònic. És un bon exemple d'arquitectura noucentista de referent classicista.
Crec que s’hauria de fer un esforç per retornar l’èxit del passat al Paral·lel,
convertint-lo en un focus de centralitat i en una via de referència europea (o
mundial) pel que fa al teatre i l’espectacle.