Blanes, el meu poble. De fet ciutat ja: quasi 40.000 habitants, i anem sumant. Però sempre guardarà l'essència de poble de pescador pels que sóm d'aquí de tota la vida...
També és conegut com a "Portal de la Costa Brava", ja que com bé indica el nom, és el primer municipi de la Costa Brava des de sud: és a partir de la nostra roca "Sa Palomera" on comença a apressiar-se aquest canvi de ritme en el perímetre de la costa. Les platges llargues i rectilínies són substituïdes per entrades irregulars del mar cap a la terra, formant tota mena de cales i racons amb un encant únic.
No és extrany doncs, que sigui un dels principals destins del turistes d'estiu: vinguent des de Barcelona, és el primer poble costaner amb encant propi de la Costa Brava.
Ells s'instal.len a "Els pins", un barri a les afores del municipi, tocant a la platja, i famós per la quantitat de càmpings, hotels, restaurants i bars que ofereix. Durant el dia però, es deixen caure pel centre i es barregen amb els blanencs, gent simpàtica, encara que de vegades una mica "tocats per la Tramuntana" com ja diu la cançó...
El Carrer Ample, la Plaça Espanya i la Plaça Catalunya, l'avinguda de la Riera, el Passeig de mar...són els eixos vertebrals del casc antic; juntament amb l'estimat Passeig de dintre, on cada matí s'hi fa mercat de fruites i verdures, i on cap al vespre l'inunden les terraces de les cafeteries.
Podria allargar-me molt escribint sobre el meu estimat poble, però prefereixo deixar-ho en un curt "visiteu-lo".
